Ziga-Zaga amunt, ziga-zaga avall

Del coll al fons de la vall i tiro perquè em toca! Les punxes ens dificulten acampar però les nits de mil estrelles ho fan bonic. Va de carreteres i pobles en obres a causa de la temporada de pluges, que ho deixa tot ple de llengües de fang.

Perú país de contrastos

Mar, deserts, serralades altíssimes, selva, altiplans, rius i congostos… La gent de cada lloc té les seves dinàmiques i costums però arreu ens hi hem sentit còmodes i ens han cuidat. Bé, a Santa Fe va costar una mica.

Aquell dia arribàvem d’una carretera tranquil·la, amb un paisatge força àrid i argilós. Vam fer un petit coll i després un descens fins a arribar al poble. Necessitàvem comprar gasolina i, com en molts pobles, hi havia una casa que en venia. Vam estar esperant l’home de la botiga quasi dues hores, estava pasturant llames i això ens va fer sortir massa tard per complir el que havíem planejat aquell dia. Fins i tot vam estar discutint si quedar-nos a dormir al poble mateix però la resposta de la gent quan demanàvem un cobert per arrecerar-nos ens va fer decidir seguir pujant una mica més. En cap moment ens van oferir l’escola o algun edifici comunitari i el to de veu no semblava gaire entusiasmat.

Sortíem del poble a les 16h i per tant teníem dues hores per trobar un lloc on plantar la tenda i protegir-nos del fred. Vam pujar 200m i allà mateix hi havia uns camps on vam decidir parar.

Quin mal de cap el mal de cul

Au! Ariadna, corre, mira què tinc enganxat al cul!Gerard

El culot del Gerard estava ple d’unes petites punxes que deixava anar una planta tipus liquen que estava per tot arreu. Ja ens estàvem canviant de roba quan vam veure que se’ns havien enganxat. Eren petites però punxaven molt! S’havien clavat als pneumàtics, a l’aïllant i fins hi tot a la sola de la bota. Vam tenir por que fessin malbé la tenda i rebentessin els aïllants inflables, així que, després d’una bona estona traient punxes, vam recollir amb molta mandra i vam seguir una mica més.

Ens va ser difícil ja que a tot arreu hi havia la mateixa planta, però 100m més amunt vam veure un cobert i una cabana on podríem posar la tenda a raser. El sol ja s’havia post i el fred arribava ràpid, així que ens vam afanyar a muntar tenda i començar a fer el sopar. No hi havia ningú a la cabana i semblava un racó bastant abandonat però quan ja ho teníem tot a punt va arribar el propietari, havíem muntat campament al seu tancat de llames. Per sort, li vam caure bé i no hi va haver cap problema, només utilitzava el cobert durant l’època de pluges perquè allà dalt hi neva força.

Estava de mal humor, el canvi de lloc de dormir se’m va fer psicològicament difícil perquè començava a fer-se fosc, venia el fred i no suporto muntar el campament apurant tant. El Gerard anava dient de tirar cada vegada més amunt i jo quasi l’abandono a mig camí, sort que va saber com convèncer-me.Ariadna

L’endemà al matí no ens quedava aigua ni gaire menjar. No vam esmorzar i vam començar a pedalar amunt amb l’esperança de trobar algun rierol. És una zona força humida i amb aigua que baixa de les muntanyes nevades així que no ens va ser difícil.

Vam pujar fins al coll de Ritipata a 4950m, no vam tenir cap problema d’aire però si que era força dur per la calor i l’alçada. Vam fer servir una tècnica de respiració conscient i força ràpida que ens va ajudar molt a mantenir el cos oxigenat.

Puuuuura Bajada

Una vegada a dalt vam baixar fins arribar a Paras, una de les baixades més llargues que havíem fet fins al moment, dels quasi 5.000m als 3.600m. Un ziga-zaga infinit que ens duia a un paisatge més selvàtic i calentó.

A Paras vam descansar un dia, vam rentar roba, ens vam dutxar i vam poder trobar wifi al centre mèdic. L’hospedaje on ens vam allotjar estava en obres, igual que el poble sencer. L’època de pluges feia relativament poc que s’havia acabat i havia deixat els carrers força perjudicats. No teníem aigua calenta però la temperatura exterior i la necessitat va fer que ens dutxéssim igualment.
Un detall curiós va ser que els vidres de la nostra habitació eren d’aquells tintats que per una banda no pots veure el que hi ha i de l’altra sí. El curiós era que estaven posats al revés i per tant, des de dins l’habitació no podríem veure el carrer però des del carrer sí que podien veure’ns a nosaltres, bastant graciós.
Un bon pa amb palta per esmorzar i direcció Chuschi. Havíem de baixar la vall fins al costat del riu a 3.000m i tornar a pujar fins al coll de 4.500m. Un altre canvi de paisatge i temperatura.

Perú és brutal, d’un dia a un altra has pujat i baixat muntanyes passant de la calor i els mosquits al fred i els ramatsGerard

Vam parar a dinar un menú a Totos, amb 5 soles vam quedar ben tipes i vam comprar tomàquet i ceba per fer una samfaina pels espaguetis que vam aconseguir comprar a granel. Ens va quedar un sopar d’estrella Michelin, sota un cel de milions d’estrelles i ben calentones dins del sac. Aquell dia ens vam adormir parlant de projectes comuns, molt felices.

Ens vam llevar ben d’hora, ens esperava un dia llarg si volíem arribar a Chuschi, i tan llarg!!! Vam fer 60km per camí amb una pujada de 1.300m i una baixada de 1.970m, vam arribar que ja es feia fosc i molt cansades.

Quan dius baixada sembla que sigui quelcom senzill. De fet, el Gerard sempre “m’anima” dient que només queda baixar però per mi és força dur. Els camins no són carreteres llises sinó camins plens de pedres, corbes i clots. He d’estar atenta i em tenso, no tinc experiència sobre la bicicleta per poder gaudir-ne com ho fa el Gerard. Vaig arribar amb un mal d’esquena que m’arribava a les cervicals! Aquella nit vaig dormir com un babyAriadna

Un poble molt il·luminat

Després de canviar-nos i descansar una mica vam anar a fer un menú típic: sopa, un segon amb pollastre i arròs i un mate. Per esmorzar vam tornar al mateix lloc a fer uns cafès passats per aigua i vam estar parlant força estona amb el propietari sobre actualitat, política i història. Aleshores vam entendre alguns dels comentaris que havíem sentit durant el dia anterior com “hace 40 años todo el mundo tenia los ojos puestos en esta es la plaza”, “Chuschi todo lo sabe y todo lo ve”, “Aquí nació el camino de luz”. Tot feia referència a Sendero Luminoso, el partit comunista – maoista que va canviar la història de Perú. De la plaça on estàvem fent el cafè, amb una església atrotinada i sense cap indici de popularitat, una nit del 1980 va sortir la primera guerrilla de Sendero Luminoso, creat per Abimael Guzmán a les universitats.

Va ser un esmorzar llarg però molt interessant que ens va deixar mil preguntes obertes. En aquest enllaç hi trobareu més informació.

Mapa