Qui som Rodada de Mel?

Companyes de projectes, sumant inquietuds, energies i visions. Un camí feréstec i espadat és la nostra motivació, entendre les estructures i les violències on la incomoditat ens genera aprenentatge. En cordada tot camí és més segur.

El nom

Finalment, Rodada de Mel és el nom que vam decidir posar al nostre primer viatge conjunt de bikepacking. La història del nom comença, com tantes altres coses, a partir d’una broma i es remunta a l’estiu que ens vam conèixer. A una i altra ens van demanar fer la intendència d’uns campaments amb Ràngers i Guies, no ho teníem clar i la forma de convèncer-nos va ser dient-nos lo bé que ens ho passaríem fent una intendència de mel. En aquell moment no érem parella i ens va fer molta gràcia! Des de llavors moltes coses que hem fet conjuntament han sigut de Mel. És una mica xocant si volem trencar amb l’amor romàntic tenir un nom tan ensucrat però és quelcom que ha anat agafant força amb el temps. Ens encanta la mel i s’han donat diverses situacions on la mel ha estat protagonista, entre broma i broma així ha quedat. Vam plantejar-nos buscar un altre nom per evitar el núvol de sucre rosa però vam acabar acceptant que seria un nom forçat i poc nostre, ens agrada l’espontaneïtat amb el qual va sorgir, així doncs, ja ens l’hem fet nostre!

Tot el que fem comunica

La paraula. Estem acostumades a discursos sobre igualtat, sostenibilitat, autonomia, compromís, de veritat… Però quins referents tenim? Com s’aplica? Què hi ha de real? El nostre primer repte és la coherència, aquella consciència que fa pesar tant la motxilla que de vegades no pots avançar. El que pensem i diem ha d’acompanyar el que fem. Posem la cura al centre: de nosaltres mateixes, de les relacions i del món.

De tot en fem projecte

Aquesta tendència d’anomenar projecte a totes les coses que fem se’ns ha enganxat al cau: Identificar els perquès, fer-nos (treure-ho) créixer, sentir-nos part. Transformar i (de)construir. Aquest viatge és un projecte que neix de la complicitat entre nosaltres, les ganes de descobrir(nos) , repensar(nos) i compartir espais, cultures i gent. No comença enlairant-nos en avió ni acaba una vegada haguem posat els peus a casa, no està subjecte a un lloc ni a unes persones, es va construint i transformant.

L’Ara: Un ruta de bikepacking, des de Perú direcció Argentina creuant les serralades dels Andes per Bolívia, Xile i Argentina.

Sobre rodes!

De dues en fem dues, ni una ni leches! Copón!

Gerard

El Gerard va néixer sobre una bicicleta, de ben petit donava voltes per la placeta de davant de casa amb els genolls tocant el terra agafant els revoltsSílvia Mampel, la mare

Ara veig la bicicleta com el mitjà de transport més verd, en faig ús a diari. Sóc curiós, tinc la necessitat d’entendre tot el que m’envolta i això m’ha portat a estudiar i viatjar bastant. Sóc un somiatruites, motivat amb mil idees i amb ganes de revisar(-me). Entenc que el privilegi ha d’anar lligat a la responsabilitat i l’esforç.

Un bon dia vaig llegir el llibre del meu tiet que explicava un viatge en bicicleta fins a la Índia. Em va captivar tant que vaig decidir anar en bici amb alforges fins a Holanda, on començava l’Erasmus. Allà vaig començar un projecte d’enginyeria industrial per una empresa alemanya de bicicletes de muntanya, GHOST-Bikes. Consistia en el disseny d’alforges de bikepacking per a una bicicleta de doble suspensió.

Mig any més tard em traslladava a Alemanya a fer pràctiques dins l’empresa per poder continuar immers en el projecte. Malgrat aquesta feina seria el somni de qualsevol estudiant d’enginyeria del disseny industrial, aquesta no va venir sense contradiccions, treballar per una gran empresa que no té l’ecologisme dins dels seus eixos de treball em va portar a plantejar-se moltes coses. Va ser llavors quan vaig entrar en contacte amb el Residu Zero a través de diversos blogs i vaig alinear les meves accions quotidianes amb els valors que sempre havia après al cau.

La possibilitat de provar les millors bicis de muntanya em va fer agafar passió per aquesta modalitat de ciclisme i des de llavors prefereixo els camins de carro i corriols a les carreteres. Quan vaig tenir dissenyats i cosits els prototips finals em vaig embrancar en una travessa als Alps per tornar a Catalunya alhora que em permetia descobrir les fortaleses i mancances del producte que havia estat desenvolupant, aquest va ser el primer viatge de bikepacking que feia i em va marcar molt: des d’aleshores aquest ha estat el meu model de viatge.

Dos anys més tard, després de dissenyar una nova versió d’alforges que millora la primera em decideixo a fer realitat el somni que arrossego des del primer viatge a Holanda, la volta al món en bici.

Ariadna

Embarcada en una de les experiències que feia temps que somiava, descobrir Amèrica Llatina; agafar la motxilla i perdre’m per ciutats, muntanyes i projectes. El que no m’hauria plantejat mai és que els camins i carrers els recorreria sobre una bicicleta, pedalant cada quilòmetre. Passar d’utilitzar una bicicleta sense marxes per anar a comprar o moure’m per Igualada a una bicicleta de muntanya amb suspensió, carregada amb les bosses per fer un viatge de bikepacking, fer mils de quilòmetres pujar muntanyes i baixar corriols és per mi un repte impressionant i motivador! Fa que superi les expectatives que tinc sobre mi mateixa, em permet viure i sentir, omplir els dies d’anècdotes i convertir limitacions en aprenentatges.

Evidentment, no totes ho veuen igual, les reaccions de les persones que m’envolten són ben diferents. Existeixen aquelles veus que em diuen que això no toca i que he de buscar una feina estable, altres diuen que no podré perquè no tinc prou forma física i altres ho desvaloren.

Per la meva família sóc una inconscient que no coneix el perill ni les limitacions, per les meves companyes una guru esbojarrada i feliç que té una flor al cul, per QuatreCantonades una motivada sense remei i pel Gerard una fiera que pot amb tot.”Qui m'estimo

El cert és que hi ha una mica de veritat en tot el que em diuen i aquesta combinació em va fa prendre la decisió d’embarcar-me en aquest viatge!

Sóc curiosa, crítica, motivada i carinyosa. M’encanta la calidesa de la gent i la seguretat que dona tenir una xarxa d’amor sa. Aquest és el secret d’atrevir-me, saber que als mals passos hi haurà uns braços.

Amèrica Llatina sempre m’ha despertat una energia explosiva i les ganes de perdre’m-hi vénen de lluny. He fet cooperació al Salvador i he viatjat per Hondures, Nicaragua i Cuba. Alguns d’aquests països amb més profunditat que altres, però totes les experiències m’han ajudat a entendre moltes realitats. Amèrica Llatina té una història complexa, d’opressions i violències que dicten el present. Entendre el feminisme decolonial i els moviments socials que neixen des d’aquí és una de les meves màximes motivacions des que vaig acabar la carrera de psicologia. Durant aquest any vull formar-me i encarar projectes mentre gaudeixo de la natura i l’altura, de pedalar i la companyia, de sentir-me cada vegada més connectada al món, al meu cos i a les persones.