L’arribada cap a la Cordillera Blanca

Primers passos una vegada aterrades a Perú, retrobament amb la meva germana Gisela i dies d’aclimatació a la serralada més alta i espectacular del Perú: La Cordillera Blanca. Problemes mecànics de gènere i primers pensaments del viatge.

Després d’un any sense veure’ns ens vam retrobar amb la meva germana a l’aeroport de Lima, va ser un moment molt emotiu i feliç! Ràpidament vam voler sortir de l’aeroport, ens havien explicat que no era una zona gaire segura, així que amb un taxi que ja ens esperava, vam dirigir-nos a casa del Santiago, el nostre amic limeny.

Abans de sortir de l’aeroport ja teníem la primera roda punxada! Sembla increïble, ja que les bicicletes encara estaven embalades; estàvem desempaquetant amb cura les bicicletes per fer-les encabir al taxi quan el taxista va decidir que l’Ariadna no era prou ràpida o capaç amb la navalla tallant les brides i li va agafar de les mans sense preguntar per fer-ho ell mateix. El noi no va parar atenció al que estava fent i va clavar tota la fulla de la navalla dins el pneumàtic de davant. No va ser una coincidència que li prengués a l’Ariadna i no a mi, era un acte clarament sexista. Li vam dir que havia perforat el pneumàtic quan vam escoltar el fort pfffffff! I es va atrevir a negar-ho! Lliçó 1 apresa tan bon punt arribades a l’aeroport de Lima: no deixeu que ningú toqui la vostra bicicleta, mai. Quilòmetres pedalats: 0 – Punxades: 1.

Cordillera Blanca

Després d’un parell de dies visitant Lima amb l’amic local, vam anar a conèixer la Cordillera Blanca, la serralada més alta i probablement la més preciosa de Perú.

Vam fer una bona excursió durant una setmana i mitja, dormint entre 3500 i 5000 metres per aclimatar-nos. Vam fer campament base a la Laguna Llanganuco, per sobre dels 3.800 metres i des d’allà vam pujar fins als 4850, (hi ha una foto), envoltades de gegants de més de 6.000m, la muntanya més alta de 6768 m!

Després de les ascensions em vaig trobar malament: no tenia gana, em feia mal el cap i el termòmetre va marcar els 38ºC. La Gisela tampoc estava massa fina però per sort no va durar massa i l’endemà ja estàvem bé per continuar! Primer mal d’altura superat.

Primer contacte

Ràpidament ens vam adonar que el menjar peruà és, sens dubte, un dels principals atractius del país. Com a persones enamorades de menjar, aviat ens vam acostumar al menú típic que consisteix en una sopa ben condimentada i un segon plat que inclou la majoria de les vegades: arròs, verdures o llegum, carn i una beguda infusionada amb molt de sucre. Tot a un cost únic de 5 soles per menú, la moneda local, que es traduiria a 1,3 € (1 € = 3,8 soles). El menjar és realment increïble i hi ha moltes opcions, sobretot per als menjadors de carn. Sovint hem de demanar una opció sense carn i especificar que el pollastre i el peix són carn però també acabem adaptant-nos al que hi ha.

Al ser de Catalunya la llengua mai ha estat una barrera per comunicar-nos i obtenir indicacions en qualsevol lloc, és una habilitat gairebé obligatòria si tenim per objectiu arribar a llocs desconeguts com els que ens plantegem.

Mapa