Dels 0 als 4.690m

La millor manera d’aclimatar és progressivament així que vam decidir enfilar-nos al llom dels Andes sortint des de la costa Limenya. Una vegada a dalt de la cordillera trobem la Perú Divide, una ruta de cicloturisme coneguda que travessa aquest escarpat país.

Després de dues setmanes a Huaraz i a la Cordillera Blanca vam tornar a Lima, on teníem les nostres bicicletes encara mig empaquetades i ens vam acomiadar de la Gisela.

Aquell mateix dia vam explicar al Santiago, el nostre amfitrió local, el recorregut que faríem els següents mesos. Com que és geòleg i treballa per a la indústria minera, ha tingut l’oportunitat de visitar la major part del país i les serralades, de manera que el seu coneixement va ser realment crucial.

Teníem dues opcions: La primera intenció era agafar un autobús des de Lima i pujar a la carena andina per començar allà la Peru Divide, una ruta molt ben documentada per Andesbybike, i la segona era sortir pedalant des d’un poble a 30 minuts de Lima i arribar al mateix destí. Ell ens va recomanar sortir pedalant des de Lima per veure una vall molt bonica. Per casualitat, la seva família és propietària d’una casa just per on passava el camí que volíem agafar i ens la va oferir com a base per preparar-ho tot. Ens va fascinar la idea perquè així podíem començar pedalant des del primer moment i anar aclimatant poc a poc. Vam tenir molta sort i agraïdes vam acceptar feliçment.

El track que vam dibuixar va ser una ruta preciosa, amb molts poblets increïbles i paisatges sorprenents.

Ens vam adonar que aquest seria un viatge que recordaríem sempre.

El principi del trajecte va ser un paisatge desèrtic que ens recordava a les Gorges de Marroc, les parets rocoses i seques amb arbres i cases al llit de la vall, just als costats del riu.

La quantitat de pobles anava disminuint i la distància entre ells augmentava ràpidament a mesura que ens allunyàvem de Lima. No obstant, encara trobàvem un o dos pobles per dia on podíem comprar quelcom per menjar i algun camp per poder muntar la tenda fàcilment. Després del primer coll (4000m) vam tenir un descens bestial cap a Huarochiri a través d’una pista tallada a la roca, un bon penya-segat! Finalment vam arribar al capvespre, la paleta de colors era increïble: una posta de sol violeta i taronja amb els cims nevats al fons, on ens dirigíem.

La pedalada pels Andes consisteix en forts dies de pujada i llargs descensos en un sol dia. Podem estar pedalant uns dies fins arribar al coll i després unes hores de descens per tornar a la mateixa altitud, i tot per començar a pujar de nou.

De camí cap al segon pas a força altitud de la ruta vam trobar algunes formacions geològiques realment fascinants, vam entrar a la reserva paisatgística de Nor Yauyos Cochas, un increïble parc natural al mig dels Andes peruans. De nou vam arribar bastant tard i vam gaudir la posta de sol. La llum era perfecta per fer fotografia i el Gerard ho va gaudir molt!

Aquest coll va ser el primer repte de veritat per a nosaltres, a gairebé 4700 metres i el primer tram pedalat de la Perú Divide.

Em vaig emocionar molt i no vaig poder evitar deixar anar algunes llàgrimes per haver-ho aconseguit. És estrany però l’emoció més forta va ser perquè l’Ariadna ho havia fet més que per mi mateix, tot i que jo tampoc havia arribat mai a tanta alçada amb bicicleta.Gerard

Però és de nit

L’emoció va perdre ràpidament el focus, estàvem a 4690 m i tot i ser les sis de la tarda ja era negra nit, feia fred i no podíem dormir a tanta alçada, ens hauria agafat mal d’altura. Així doncs, vam encendre les llums de la bicicleta i vam començar a pedalar amb molt de fred, tremolant i intentant notar les mans que cada vegada estaven més gelades. Quan vam decidir acampar havíem baixat uns 200 metres d’altitud i va ser un gran plaer muntar la tenda i preparar alguna cosa calenta.

No em trobava massa bé; el cansament, l’altura, el fred… Així que em vaig posar dins el sac per escalfar-me mentre el Gerard preparava el sopar.Ariadna

Al matí següent vam decidir esperar que el sol desfés la gebrada de la tenda, això va fer que sortíssim més tard, però ben descansades, amb el material a punt i amb moltes ganes de continuar camí.

Mapa