Bones vibres

En aquest viatge és poc comú compartir temps amb altres persones, ja siguin estrangeres o locals. La majoria del temps estem les dues pedalant per camins inhòspits i pobles ben petits on les converses acostumen a ser de les seves realitats i el nostre viatge. Poques vegades tenim la oportunitat de compartir llargues estones amb gent però, com s’explica en aquest article, hem tingut experiències molt boniques en moments que havíem de deixar de pedalar per descansar.

Agraïm a totes les persones que ens han acollit com part de la família i han compartit converses, inquietuds i projectes amb nosaltres. Ens les guardem com a millors records!

El mur

A Abancay, on vam fer la primera parada llarga, vam tenir el nostre primer amfitrió, l’Octa. Ell també és ciclista i aquest va ser el primer punt en comú. Viu a la part alta de la ciutat a un lloc que l’anomena “La casa del Árbol” ja que amb materials reutilitzats i fustes ha construït una plataforma dalt d’uns arbres on allotja la gent que el visita.

Vam preparar àpats per ell i la seva mare, una dona encantadora. Vam compartir músiques i històries, la seva opinió sobre el que havíem de visitar i com havíem de fer-ho va ser crucial ja que coneixia molt bé la zona i havia visitat en diferents ocasions les ruïnes de Choquequirao i Machu Picchu. Abans de marxar de casa seva vam ajudar-lo amb un dels projectes que estava engegant. Al costat de casa volia construir un compostador pel barri a partir de pedra i fang. Juntament amb la Dunia, una noia Italiana que venia a Perú a conèixer formes diferents de construcció i conreu, vam estar tot un dia picant pedra al sol i vam acabar força rebentades! L’Octa rebentava pedres força grans com qui talla troncs, ell deia que era gràcies a la seva sang d’inca, esta ben fort!

Va quedar un bon compostador que pretenia esdevenir un punt de compostatge amb vesant educativa pels nens i nenes que sovint el visitaven per conèixer les noves construccions.

Aigües termals

Vam quedar-nos dos dies a la Casa del árbol i després vam anar a un hospedaje per tenir un espai més còmode, ja que no ens trobàvem gaire bé de les panxes. Abans, però, l’Octa ens va dur a unes aigües termals naturals al vell mig d’una vall on vam passar la nit i vam preparar el sopar en una foguera.

Va ser brutal!!! Un racó perdut que s’hi arribava per un descens força llarg amb les bicicletes. Teníem el riu sota el penya-segat, un cel ennuvolat que a mesura que es va fer de nit ens va deixar veure les estrelles des de l’aigua calenta, amb la foguera al costat i compartint una beguda típica feta amb llimona, canyella i un tipus de rom.
“Bones vibres”

Couchsurfing

A Cusco vam tenir el segon amfitrió! Des del primer minut ens va donar tota la confiança donant-nos les claus del seu pis, que està al vell mig del casc antic de la ciutat, mentre ell estava treballant. La primera nit vam preparar una bona truita de patates acompanyada d’un vi negre per donar-li les gràcies per l’acollida. L’Ishmael ens va cuidar durant 10 dies, ja que vam enganxar una bona infecció intestinal que no ens va permetre continuar el viatge. Tot i així, vam aprofitar moltíssim la ciutat.

A part de visitar Cusco i les ruïnes vam compartir molts àpats, converses i musiques, l’Ishmael era el noi més fiestero que hem conegut mai, ell sortia cada nit després d’haver treballat durant tot el dia, era un no parar! Quan ens trobàvem millor vam sortir algunes nits amb ell a uns bars on es feien classes de salsa i bachata. Era molt divertit aprendre juntes, no en teníem ni idea però els primers passos encara eren fàcils. A l’Ariadna la treien a ballar nois peruans que ens sabien bastant i ella anava seguint però pel Gerard era més complicat, ja que en aquests balls el noi ha de guiar.

També vam aprofitar la cuina de l’Ishmael i vam preparar força plats diferents, com que tenia forn ens vam preparar unes barretes energètiques residu 0, ja que per viatjar en bicicleta van molt bé però en tot el viatge no n’havíem pogut consumir perquè totes les venen embolicades.

Al cap d’un temps d’haver tornat a Barcelona, l’Ishmael va venir a visitar la ciutat i, evidentment, el vam acollir a casa d’uns amics i vam visitar la ciutat amb ell, igual que havia fet amb nosaltres. Va ser l’excusa per entrar a la Sagrada Família, ja que cap de les dues hi havia entrat mai. És fort com anem a conèixer llocs a l’altra punta del món i quan ho tenim al costat de casa no en fem cas.
Ens va encantar!